Jordi de Sant Jordi

 

 

Jordi de Sant Jordi

La poesia catalana dels segles XIV i XV és encara una poesia influïda per la lírica trobadoresca. Tot i que s'ha agafat la data del 1300 per donar per acabat aquest tipus de lírica i a partir d'aquesta data ja no s'utilitza el terme trobador sinó el de poeta, les normes poètiques, els temes i la llengua provençal es van mantenir bé fins a Ausias March (1397-1459), el primer poeta que escriu ja completament en català i que manifesta una voluntat decidida de trencar amb la influència provençal. De totes maneres, al llarg d'aquests segles, com que els poetes ja no dominen prou bé el provençal, la llengua poètica es va catalanitzant. Els principals poetes d'aquesta època són: Jaume i Pere March (oncle i pare d'Ausiàs March respectivament), Gilabert de Próixita, Andreu Febrer i ]ordi de Sant ]ordi.

Vida

No se saben gaires coses de la vida d'aquest poeta. Va néixer a finals del segle XIV a València. Pertanyia a la petita noblesa valenciana i estigué al servei del rei Alfons el Magnànim, el qual el nomenà cavaller. Igual com altres poetes coetanis, com Andreu Febrer i Ausiàs March, participà en les campanyes militars d'aquest rei per conquerir les illes de Sardenya i Còrsega. Quan lluitava amb les tropes del rei Alfons el Magnànim a Nàpols, l'any 1423, l'italià Francesco Sforza el va fer presoner juntament amb altres cavallers aragonesos, catalans i valencians. Morí encara jove, el 1424 o 1425, al voltant dels trenta anys.

 

 

 

 

 

 

 

Obra

Jordi de Sant Jordi és un poeta important d'aquest moment de transició que viu la poesia catalana entre el segles XIV i X'V. És un dels darrers poetes que va musicar les seves poesies, com els antics trobadors, cosa que en el seu temps ja era poc freqüent. El seu cançoner consta de divuit composicions, entre les quals destaca Presoner,un dels seus millors poemes i el més sincer, ja que ens parla en un to molt emotiu de la situació real d'empresonament viscuda pel poeta a Nàpols. El poema va adreçat al seu senyor, el rei Alfons, a qui demana que l'alliberi d'aquesta situació angoixosa. Altres composicions seves són els estramps, o versos sense rima, on lloa la bellesa de la dama estimada. És considerat el poeta més original, íntim i sensible dels poetes anteriors a Ausiàs March.


La suau tristor és una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d’evocacions en somni, amb enyorament i melangia. Aquesta tònica amorosa, essencialment trobadoresca, de tant en tant adquireix uns lleugers matisos de novetat, quan el poeta recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre’s entre els poetes catalans. Tanmateix, apareix vinculat a la vella tradició dels trobadors.

La seva llengua és encara un català en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment catalana.

 

 Manuscrit del poema Presoner, escrit a Nàpols

Activitats:
1.Aquest poema de Jordi de Sant Jordi està escrit en català medieval amb alguns provençalismes.

a) A quin fet de la vida del poeta fa referencia aquesta composició?

 

b) A partir del que ens diu a la primera estrofa, en quina situació creus que es troba el
poeta?

c) A la segona estrofa hi ha una oposició temps passat / temps present. En quins versos?

d) En els quatre versos de la tornada, el poeta s'adreça al destinatari del poema. Quins mots utilitza i qui és aquest destinatari? Què li demana?

 

 

2. Aquest és el poema Estramps de Jordi de Sant Jordi. Primer, explica com expressa el poeta a la primera estrofa l'amor que sent per la dama. Segon, indica quina figura literària utilitza a la segona estrofa.

Sota el front porto la vostra bella imatge
i per això el meu cos està content nit i dia,
ja que, tornant a mirar la molt bella figura
de la vostra faç, me n'ha quedat l'mpremta
que ni la mort acoseguirà esborrar
sinó que, quan ja seré fra d'aquest món,
aquells que portaran el cos al sepulcre
sobre l meva faç veuran el vostre signe.
Així com l'infant quan mira un retaule
i, contemplant la pintura amb imatges
amb el seu cor net, no l'en poden apartar
-tant és el plaer que li produeix l'or del voltant-
el mateix m'esdevé davant lamorós cercle
del vostre cos, que de tants béns s'adorna
que, mentre el veig, el contemplo més que si fos Déu:
tant de goig tinc per l'amor que em penetra!

3. En el poema següent, Jordi de Sant Jordi tracta l'enamorament i els símptomes de l'amor en forma de debat entre el cor, els ulls i el pensament sobre qui dels tres és primer a enamorar-se, Llegeix el poema i fes les activitats que tens a continuació.

Una persona gentil ha enamorat tant el meu cor, els meus ulls i el meu
fidel pensament, que nit i dia esta n en gran debat sobre quin d'ells l'amarà;
amb primacia, i veig que cada un d'ells és tan erices que el saber no em
val per posar-hi remei. Vegeu com ella m'ha posat en un joc tal que la
meva pobra persona no ho podrà suportar.

 

 

Roger Mas recita Jordi de Sant jordi