Joan Roís de Corella, segle d'Or

JOAN ROÍS DE CORELLA, SEGLE D'OR, S.XV

JOAN ROÍS DE CORELLA

VIDA

L'últim gran escriptor del segle xv, el Segle d'Or de la literatura catalana, fou el valencià Joan Roís de Corella. Va néixer probablement a Gandia entre el 1433 i el 1443, en una família de la petita noblesa, i va morir a València l'any 1497. La seva família es degué relacionar amb les dels dos altres escriptors de l'època, també de Gandia, Ansiàs March i Joanot Martorell, i podem suposar que Roís de Corella coneixia l'obra d'aquests dos autors. La seva situació econòmica li va permetre dedicar-se a la literatura ja des de ben jove i freqüentar tertúlies literàries. A la maduresa es decantà per la carrera eclesiàstica, i se sap que als 35 anys ja era mestre en Teologia, però es desconeix si fou ordenat sacerdot. La seva vida sentimental va ser molt intensa: tingué diverses aventures amoroses amb diferents dames, una de les quals fou Caldesa, dama no identificada a qui dedica una de les seves millors obres: Tragèdia de Caldesa.

OBRA

La seva obra es pot considerar de transició entre la cultura medieval i el Renaixement. És extensa, variada i original, i anava adreçada a un públic aristocràtic que ja era sensible als nous gustos literaris. Fou un dels màxims representants del que a finals del segle xv s'anomenava «valenciana prosa», una manera d'escriure afectada, ampul·losa i retòrica.

Va escriure obres en prosa i en vers, moltes vegades combinant aquestes dues formes literàries, en un estil molt personal. Podem fer la distinció entre obres profanes, en què destaquen les amoroses, i obres religioses. Entre les primeres, cal destacar el Parlament en casa de Berenguer Mercader, en que recull diverses històries amoroses inspirades en la mitologia clàssica, i sobretot, la Tragèdia de Caldesa, considerada la seva obra més important. Es tracta d'una novel·la curta on l'autor explica un acte d'infidelitat amorosa protagonitzat per Caldesa, la dama de qui està enamorat. Pel que fa a les seves obres religioses, destaquen les poesies de tema marià (dedicades a la Verge Maria), la més famosa de les quals és la coneguda com L'oració .

L'obra poètica de Roís de Corella està formada per 36 poemes, 16 dels quals es troben intercalats en diversos escrits en prosa. De tots aquests poemes, un dels que s'ha fet més famós és la Balada de la garsa i I'esmerla, qualificat per Jordi Carbonell, estudiós de l'obra corelliana, com el millor de la literatura catalana i un dels millors del gènere. Llegeix-lo atentament i contesta les preguntes que trobaras a continuació. 

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA 
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
pennatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par', de les altres esparsa-,
que del mirar mas ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo Ilustre,
que no és al món poeta tan il•lustre
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolca veu, per art ben acordada",
10 cant e tenor", cantaven tal balada:
«Del mal que pas no puc guarir,
si no em mira u
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no em plau
1; que io per vós haja morir.
Si muir? per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
20 d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir",
si no girau
los vos tres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja morir».

Joan Roís de Corella

Si ens fixem en l'estructura d'aquest poema, veurem que hi ha dues parts ben diferenciades. La primera està formada pels deu primers versos, i la segona, pels quinze següents.
a) Qui ens parla, a la primera part del poema?
b) Aquesta primera part conté la descripció de dos ocells. Quins són i com hi són descrits.
c) A la segona part, qui canta la balada pròpiament dita?

d)Quin és el tema de la balada?

e)Analitza la mètrica del poema: tipus de vers i rima.