A la vora de la mar

  
La literatura popular. Característiques i gèneres.

Les característiques de la poesia popular són: en quant a la temàtica, presenta temes relacionats amb l’amor, les feines del camp i de la casa, temes infantils, religiosos i històrics; i, en quant als recursos usa versos curts i rima assonant, un lèxic i una sintaxi força senzills, abundor d’arcaismes i dialectalismes, lligada a la música, al cant i de transmissió oral.

Produïda i consumida fora dels ambients intel·lectuals, per la gent del poble, anònima i de transmissió oral, plena de canvis i variants a gust de l'intèrpret o el públic, i de difícil datació (models molt antics) Temes sentimentals, idealistes, humorístics, angoixes i reivindicacions col·lectives. Es va recopilar durant el romanticisme, gràcies a intel.lectuals com Milà i Fontanals o Marià Aguiló.

Gèneres poètics

- Goigs a la Verge o sants: Són cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants. Eren cantats en processons, melodia repetitiva, impresos amb l'estampa del sant.

- Nadales: melodies riques, temes de la Nativitat, visió humana del fet a través de la sagrada família. Són composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i el costums nadalencs. Es caracteritzen pel to festiu i alegre. Es difonen mitjançant la cançó.

- Corrandes i Cançons de pandero: tema profà (cançó de bressol, d'amor, de treball al camp...). Sota aquest gènere corresponen un gran nombre de cançons curtes de temàtica molt diversa amb l’estructura de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells.

- Romanços o balades: heptasíl.labes, narratives, amb històries de llegenda, humor, tragèdia, fets històrics .Les més famoses són les cançons de bandoler. Cançons de bandolers i lladres del camí ral. Es van originar un bon nombre de cançons de bandolers a causa del bandolerisme que va assolar la Catalunya rural durant els segles XVI i XVII. En quan a l’estructura presenten diverses formes, tot i que el romanç (tirallonga de versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells) tot i que és el més habitual.

Gèneres teatrals
- Tema religiós: de Nadal i Pasqua, primer es representaven dins dels temples, però després agafaren elements profans i sortiren dels temples. Text pobre i escenografia rica i complicada: Pastorets, Passions i Misteri d'Elx (que explica l'ascensió de la Verge i és tota cantada)

- Tema profà: entremès. Un sol acte, argument simple i tema burlesc. Farsa d'en Cornei (XVI)

Gèneres narratius
- Rondalla: fets imaginaris (reals o fantàstics), amb fórmules típiques d'inici i final (Vet aquí el conte acabat), repetició de fets, llengua oral (refranys, frases fetes, onomatopeies...) i moralitat final. Lloc-Temps imprecís.

- Llegenda: fets presentats com a verídics. Lloc i temps precisos i històrics.

- Reculls: Aplec de rondaies mallorquines de Jordi des Racó (fet per Antoni Maria Alcover), Rondallística (Joan Amades) i Rondalles valencianes (Enric Valor).

7. Altres gèneres

7.2. L’assaig:L’assaig és una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. Hi ha voluntat de creació literària i pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix una certa pretensió moralitzadora.

7.3. El dietari:El dietari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables. Un dietari molt important i conegut és el de “ El baró de Maldà “.

A la vora de la mar
A la vora de la mar n'hi ha una donzella
que broda d'un mocador la flor més bella;
quan n'és a mig brodar li falta seda.
En veu venir un mariner que el mar navega:
-Mariner bon mariner si en porteu seda?
-De quin color la voleu, blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo que és millor seda:
vermelleta la vull jo que és per la reina.
Com dalt de la nau van ser la nau féu vela;
mariner es posa a cantar cançons novelles,
amb el cant del mariner, s'ha adormideta,
i amb els aires de la mar s'ha despertadeta.
-Mariner, bon mariner, torneu-me en terra
que los aires de la mar me'n donen pena.
-Aixo sí que no ho faré, que heu de ser meva.
-De tres germanes que som só la més bella;
I'una és casada amb un rei, l'altra és princesa
i jo, pobreta de mi! marinereta.
l'una en porta vestit d'or, l'altra de seda
i jo, pobreta de mi! de sargil negre.
L'una en va amb un cotxe d'or, l'altra de plata
i jo, pobreta de mi! amb una barca.
-No en sou marinera, no, que en sereu reina,
que jo só lo fill del rei de Inglaterra,
set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.

Anònim