Ja podeu començar a preparar les activitats prelectura (abans de la lectura) dels episodis amorosos del Tirant lo Blanc,de Joanot Martorell. Són activitats obligatòries, cal dur-les a classe el dia 9 de gener, a partir del dia 9/1 començarem a comentar aquestes activitats i a corregir-les i ja anirem donant hora per fer les exposicions orals del episodis que us hagin tocat treballar de la novel·la.
Són activitats individuals les podeu realitzar en format paper, dossier, llibreta, o si podeu imprimir el document, dins del document, però necessitareu altres fulls per completar alguna resposta.
Aquí us deixo l'enllaç per fer les activitats:Tirant lo Blanc. Abans de llegir la novel·la, què cal saber?
Aquí teniu la guia de les activitats a realitzar procedent de l'enllaç anterior.
Qui és Joanot Martorell?
Abans d’existir la fotografia, els retrats es pintaven a mà. Trobar imatges d’escriptors medievals pot ser tot un repte. En aquella època, aconseguir un bon retrat no era ni fàcil ni barat, ja que es reservaven a les grans figures de la història, de la política o de la cultura.Reconeixes aquests autors? Qui és Joanot Martorell? (vegeu l'enllaç)
Un cop descobertes les identitats dels retratats, tria un escriptor i escriviu un perfil en què incloeu la informació següent:
No es pot fer de Ramon Llull, ja que, òbviament, és un autor ja conegut.
- Una petita biografia.
- Les principals obres.
- L’estil i el corrent literari al qual s’adscriu.
La regió mediterrània
Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc en un temps de batalles i setges, canvis dinàstics i grans conquestes a la Mediterrània.Quines eren les principals cultures i religions d’aquesta àrea i com convivien? S’establien aliances entre els països? Per què?
Mireu el vídeo següent i trobareu algunes respostes:
Terres llunyanes
Resumiu en una línia cronològica els principals fets dels segles xiv i xv a la regió mediterrània, amb l'ajuda d'altres materials:llibres, atles històric, viquipèdia.
Casus belli
I dels cavallers medievals, què en saps? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris.
- Ivanhoe
- Serrallonga
- Perceval
- Galeás
- Pere Quart
- Amadís de Gaula
- Ulisses
- Faust
- Don Quixot
- Enees
- Rotllan
- Frankenstein
- Lancelot
- D'Artagnan
- Curial
- Sant Jordi
- Xèniuss
- Gawain
- Ricard Cor de Lleó
- Raskòlnikov
- Gregor Samsa
- Dràcula
- János Hunyadi
Després de les croades
A partir del segle xi, l’Europa cristiana va iniciar una sèrie de guerres religioses que s’anomenaven croades. Aquestes expedicions, formades per cavallers, van partir cap a l’Orient per recuperar Jerusalem.Tot i disminuir a finals del segle xiii, l’esperit de les croades va sobreviure durant els segles xiv i xv. La seva petjada és manifesta en els capítols en què Tirant lo Blanc defensa els territoris bizantins de l’ocupació turca.
Quina importància van tenir les croades durant l’edat mitjana? Com s’organitzaven? Qui hi participava? Quantes hi va haver? Només van tenir lloc a la Mediterrània oriental? Quin era el paper de Bizanci a les croades? Què va succeir l’any 1453 a l’imperi bizantí?
Ars amandi
A l’edat mitjana hi havia moltes maneres d’entendre i d’interpretar l’amor. Els discursos sobre el fenomen amorós són diversos i provenen d’àmbits com el filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions, que indiquen pautes per tractar-lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-lo.
Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:
Històries troianes
Ars amandi
De amore
Tractatus de amore heroico
El banquet
Remedia amoris
Decameron
Ovidi, Andreas Capellanus, Plató, Arnau de Vilanova, Boccaccio, Guido delle Colonne.
A continuació, assigneu una obra a cadascun i confeccioneu una fitxa amb les dades següents:
- Títol, autor, any de publicació i imatge relacionada.
- Tractament de l’amor a l’obra.
- Tradició literària a la qual pertany.
- Resum breu de l’argument.
- Connexions que té amb la literatura medieval.
Paraules d’amor
Al fragment del poema 87 d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor . Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?
Abans de respondre, però, heu de resoldre un petit problema, sense mirar el web ni els llibres: cal endreçar els versos (la rima i la puntuació us donaran bones pistes!).- puys mon parlar de amor no s’aparta,
- lo meu parlar no·m pens que be comprenga.
- «Tot entenent amador mi entengua,
- Tres amors son per on amados amen:
- l’u es honest, e l’altre delitable;
- perque·ls amats lurs amants no reamen.
- Los dos hunits en nos se poden pendre,
- si lurs dos ofchs han loch en nos d’encendre.»
- del terç me call, qu’es lo profit amable,
- e l’amador qu’en apetit se farta,
La primera impressió
Amb les descripcions sovint s’obté una primera impressió dels personatges. La literatura medieval, a més, seguia codis pautats pels tractats de retòrica. Per exemple, la descripció minuciosa de la donzella amada responia, generalment, a models estètics determinats per la tècnica de la descriptio puellae. Aquesta fórmula descriptiva consistia a detallar els trets físics de l’amada a partir d’un rostre, idealment, amb un cutis, uns ulls i uns cabells clars.
Peu: El naixement de Venus (fragment), de Sandro Botticelli
Font: http://commons.wikimedia.org
A continuació us presentem quatre personatges de
la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.
Font: http://commons.wikimedia.org
El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.
-
1. «[…]
va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de
lli. I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges
vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable,
i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us
semblarà molt lletja, per gentil que sigui.»
-
2. «I
el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi
eren, quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les
pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan
rica. I en aquella cama no portava armadura, només en duia a l’esquerra,
i semblava que ja estava bé. I sobre el casc duia quatre pals d’or, i a
sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon cavaller, va
conquerir.»
-
3. «[…]
estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si
fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de
blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les
celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt,
sense una gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa;
i encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons
que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó
refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si
mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran ni massa petit,
segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses
barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les
dents molt blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»
-
4. «I la
seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista
així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es
pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en
moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la
superava.»
Una biblioteca per a Tirant lo Blanc
Els cavallers lectors del segle xv corrien el risc de barrejar el que llegien amb el que vivien, ja que la seva vida era extremament intensa i plena d’aventures.
El cas més famós a la ficció el trobem al segle xvi, en la persona d’Alonso Quijano, més conegut com Don Quixot. És un personatge en què conflueix la tradició cavalleresca de molts segles, la vida i les accions del qual eren fruit de la lectura.
A la biblioteca d’un bon cavaller hi havia biografies d’altres companys de cavalleria, novel·les, obres històriques i filosòfiques, tractats d’amor i llibres de poesia, entre d’altres.
Com imaginaríeu una biblioteca de Tirant lo Blanc? Quins gèneres, quines obres i quins autors omplirien les prestatgeries del cavaller?
Cerqueu informació sobre els títols més llegits a l’època medieval, i deduïu els que li haurien interessat més a Tirant. Heu de fer el següent:
- Seleccioneu un mínim de 5 títols.
- Expliqueu el perquè de la tria.
- Afegiu-hi una imatge de l’obra o bé que hi estigui relacionada.
Fan bona parella
Quan el cavaller Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, tots dos són en una cambra entapissada amb escenes de diverses parelles de la tradició literària. I al capítol en què se celebren festes per als ambaixadors del Soldà que visiten Constantinoble, en trobem unes quantes de conegudes que hi assisteixen.
Peu: Qui són aquests enamorats que va pintar John William Waterhouse?
Font: http://commons.wikimedia.org
Font: http://commons.wikimedia.org
Us donem, separats, aquests noms de parelles de la literatura universal perquè els uniu:
Medea, Penelòpe, Ginebra, Blancaflor, dido, tisbe, elen, Deiamira, Brisel3la, Isolda, Fedra,
Hipòlit
Aquil·les
Enees
Lancelot
Paris
Floris
Jàson
Píram
Tristany
Teseu
Ulisses
Hèrcules
A continuació, acabeu de redactar la història de les parelles amb la
informació següent:
- Una explicació de la seva història.
- La principal font literària o històrica de la qual procedeixen.
- Una imatge que els representi, i el nom de l’autor o autora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario